From 25 to 28 october 2010, several Science Journalists belonging to 10 different European States are visiting the University of Girona, the UdG Science & Technology Park, and other research centers related to UdG.
This visit is the so-called Study Tours by EUSJA (European Union of Science Journalists’ Associations), which are proposed during each year at different European cities. Thist time, it is hosted by the Catalan Association for Science Communication (ACCC), member of EUSJA; ACCC hosts this journalists’ trip, along with the University of Girona, that carries out the actual organization.
On Monday 26 evening participants are visiting the city of Girona, with a combined science & culture visit (they will follow partially the Chemical Itinerary along Girona). On tuesday 27, after an early visit to the UdG Rectorate and the Old City Campus, they will carry a visit to Monells’ IRTA (Institute for Agriculture & Food Reserach and Technology. Later, they will visit the UdG Science & Technology Park.
The delegation of science journalists will continue on wednesday 27 the visits to the S&T Park. It will later face a trip`to the Advanced Study Center of the Spanish CSIC in Blanes. Finally, it will visit the Biomedical Research Parc in Barcelona.
This EUSJA Study Tour is locally organized by the UdG Cathedra on Science Culture and Digital Communication (C4D), in coordination with ACCC. UdG’s Science and Communication staff will take also part in the Tour and work alongside EUSJA’s visitors.
This visit can be followed through twitter’s nick @c4dudg, or searching hashtag #eusjaudg
Del 25 al 28 d’octubre una delegació de periodistes científics provinents de 10 estats europeus faran una visita a la Universitat de Girona, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i a d’altres centres investigadors vinculats a la UdG.
Aquesta visita és un dels anomenats Study Trips de l’EUSJA (European Union of Science Journalists’ Associations), que s’organitzen al llarg de l’any a ciutats d’arreu d’Europa. En aquesta ocasió és l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), membre de ple dret de l’EUSJA, qui acull la delegació de periodistes, i qui ha coordinat la visita amb la Universitat de Girona.
Els periodistes visitaran dilluns 26 al vespre la ciutat de Girona, amb una visita combinada entre l’Itinerari Químic per Girona i una visita cultural stàndard. Dimarts dia 27 d’octubre a primera hora el Rectorat i el Campus Barri Vell de la Universitat de Girona. Al migdia seran a l’lnstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de Monells, mentre que a la tarda visitaran per primer cop el Parc Científic i Tecnològic de la UdG.
Dimecres 27 d’octubre la delegació continuarà les sessions de treball amb centres de recerca del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i després marxarà cap al Centre d’Estudis Avançats del CSIC a Blanes. Per la tarda, visitarà les instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
L’organització d’aquest Study Trip es fa des de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG amb la coordinació de
l’ACCC. Per part de la UdG els seus professionals de la comunicació també hi prendran part.
iPer twitter es podrà seguir aquesta visita amb el nick de la C4D, @c4dudg, o cercant a twitter el hashtag #eusjaudg
Dijous 21 d’octubre a 2/4 de 6 tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona un acte de remembrança de la figura de Martin Gardner, gran divulgador científic, matemag, que va contribuir al cantó més lúdic i amable a les matemàtiques, la ciència, l’art, la màgia, els trencaclosques i a molts d’altres camps del coneixement.
Aquesta sessió contribuïrà a la sèrie d’actes que arreu del món, aquest mateix dia 21 d’octubre tindran lloc per recordar aquesta figura. El mapa de celebracions es pot trobar al web d’aquesta “Celebration of mind” (http://www.g4g-com.org)
En aquest acte, en Miquel Duran, professor de Química de la UdG, farà una xerrada de 15 minuts sobre la figura de Martin Gardner i un repàs a la seva dilatada trajectòria (en aquest dia hagués fet 96 anys). En Miquel també farà una petita exposició del material intercanviat durant el darrer Gathering for Gardner G4G9 que va tenir lloc a Atlanta el març passat.
Jocs, trencaclosques, filosofia, pensament lateral, il.lusionisme, matemàgia, ciència. Tot hi tindrà cabuda en una sessió interactiva amb els assistents. Per a això es prega que tothom porti algun llibre o joc relacionat amb en Martin Gardner.
Dia: dijous 21 d’octubre de 2010
Hora: 17:30-19:00
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (Campus de Montilivi)
Altres activitats relacionades el mateix dia: a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid.
Per a més informació, contactar per e-mail l’organització: miquel.duran@udg.edu
La C4D ha estat una de les protagonistes de la primera edició de la Universitat dels Nens i de les Nenes de Catalunya, impulsada per l’ACUP (Associació d’Univesritats Públiques de Catalunya). Juntament amb els companys de robótica, hem contribuït a una sèrie de tallers de química i de ciència per a les nenes i nens de cinquè curs de primària de diverses escoles de les comarques gironines.
La UdG n’ha publicat una extensa notícia , amb fotos i un petit video que recull molts dels moments de l’estada d’aquests 130 nens al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Capbussa’t en la química i neda entre robots ha estata el lema de la jornada.
El carboni, base de tota la vida coneguda a la terra, ens ha tornat a sorprendre.
Avui fa exactament una setmana que l’Acadèmia Sueca de les Ciències va anunciar, pronunciant l’anterior frase, els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2010. Va ser atorgat a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus reeixits estudis en un nou material bidimensional, conegut amb el nom de grafè. Segons el mateix anunci de l’Acadèmia, “for groundbreaking experiments regarding the two-dimensional material graphene”.
Els 2 investigadors llorejats i el revers de la medalla que s’entrega als Nobels de Física i Química.
Però, què és el grafè? Quines aplicacions pot tenir a la nostra vida quotidiana? I, tant imporatnt és aquest descobriment perquè hagi merescut el Nobel de Física 2010? Aquí intentarem respondre aquestes preguntes:
Potser no havíem sentit a parlar mai del grafè però el seu nom ens pot recordar a la paraula grafit, i que els seus noms s’assemblin no és pas una coincidència. El grafit és una de les formes elementals en les que trobem el carboni, les anomenades formes al•lotròpiques del carboni, però no és l’única. Segur que en coneixem una altra, que és molt apreciada; el diamant. El grafit i el diamant tenen la mateixa composició química, únicament àtoms de carboni, amb la diferència de l’ordenació d’aquests àtoms en l’espai. L’estructura del grafit, a nivell atòmic, consta de diferents làmines d’àtoms de carboni situades paral•lelament, una sobre de l’altre i unides entre elles per interaccions dèbils. Els àtoms de carboni es troben organitzats de tal forma que delimiten forats hexagonals, com si d’un rusc d’abelles o d’una tela metàl•lica de gàbia de pollastres es tractés. Les forces d’unió entre aquestes làmines són tan dèbils que ens permeten utilitzar el grafit per a escriure. Quan escrivim amb un llapis no fem res més que, al prémer el grafit sobre el paper, anar deixant làmines d’aquest material les quals s’adhereixen sobre el full i presenten la coloració negra de l’escriptura en llapis.
Però aquests dos no són els únics al·lòtrops del carboni. N’hi un altre que a mi m’apassiona, des de que la vaig conèixer al primer any d’estudis de química és la meva molècula preferida. Es tracta d’una pilota de futbol nanoscòpica, amb interessantíssimes aplicacions encapsulants, com si d’una caixeta es tractés… i tota ella construida amb àtoms de Carboni. És el ful·lerè. De ful·lerens n’hi ha diversos, en funció del nombre d’àtoms de C de l’estructura. Però el meu preferit és el Buckminster ful·lerè, amb fòrmula molecular C60, altrament conegut com a futbalè, per tenir la mateixa esctructura que la pilota del conegut esport, tal i com hem dit anteriorment. (Precisament el descobriment dels ful·lerens va merèixer el premi Nobel de Química 1996).
Després d’aquesta petita introducció al món del carboni tornem al cas que ens ocupa, el grafè. Aquest “nou” material no és res més que una única làmina de les moltes que formen el grafit. Per tant podem afirmar que aquest nou material, el grafè, es trobava amagat dins del grafit.
Representació de les estructures químiques del grafit, el grafè i el nanotub de carboni. On les boletes simbolitzen àtoms de carboni. Fixem-nos que a partir del grafit obtenim el grafè i que, per plegament d’aquest últim podem obtenir els nanotubs de carboni, una altra forma al·lotròpica del C, els quals podrien tenir una interessant aplicació com a substituts del coure en el cablejat de llum i telefonia.
Durant molts anys s’ha intentat aïllar una única làmina de les que està format el grafit mitjançant mètodes i processos de laboratori més o menys laboriosos. Però no va ser fins a 2004 quan els investigadors Geim i Novoselov de la Universitat de Manchester (Regne Unit) varen triomfar en la seva fantàstica idea. Utilitzarien una cinta adhesiva, el celo de tota la vida, per a anar exfoliant un tros de grafit. I, després d’una bona dosi de paciència, aconseguiren la fita d’aïllar una única làmina de les que componen el grafit, la batejaren amb el nom de grafè. I aquest parell d’invesigadors no només aconseguiren aïllar el grafè sinó que també varen descobrir que tenia unes sorprenents propietats i que obria un món de possibilitats en la nanotecnologia. Es tracta del material més fi que es coneix (té el gruix del diàmetre de l’àtom de carboni), tan que és transparent, és tant bon conductor elèctric com el coure i com a conducció tèrmica supera tots els materials coneguts. A més a més és extremadament resistent (els àtoms de carboni de la seva xarxa estan units per forces molt fortes) i flexible. Es tracta d’un material perfecte per a ser aplicat en el món de les noves tecnologies, per a la construcció de pantalles tàctils de telefonia mòbil o plaques solars. I al marge de l’electrònica, les seves propietats el porten a ser un bon candidat per a desenvolupar materials més lleugers i resistents per a automòbils, avions i satèl•lits. Aquest descobriment va merèixer una publicació a la prestigiosa revista Science l’any 2004.
Capes de grafè plegades en un recipient de silicona. Imatge presa per microscopi electrònic ampliació x5000. Imatge, Universitat de Manchester, Science Vol. 324, maig 2009.
Cal remarcar que un dels guardonats, Novoselov, només té 36 anys. Realment és un investigador molt jove per hever rebut un premi Nobel, però no és pas el més jove de la història en rebre’n un. És curiós repassar la llista dels 12 personatges m´s joves guardonats amb un premi Nobel i adonar-se que 7 d’aquests són premis Nobel de Física, el més jove de tots inclòs (Bragg amb només 25 anys, a 1915).
Llista al web dels Nobel.
També voldria destacar, com a curiositat, que Geim és el primer investigador en rebre un premi Nobel i un Antinobel individualemnt. Sí, sí, això sembla un xic estrany… m’explico. La revista cientificohumorística Annals of Improbable Research, anualment entrega els premis Ig Nobel als estudis, duts a terme en rigorositat científica, més estrafolaris i inútils de l’any. Geim va merèixer el premi l’any 2000 per la seva recerca sobre com fer levitar una granota, que va publicar a 1997 a la revista científica European Journal of Phisics. Descàrrega de l’article “Of flying frogs and levitrons” de Geim en pdf (1997).
Per acabar aprofito per a reivindicar la necessitat de l’esperit jove i creatiu en la recerca científica. És fantàstic que els llorejats d’enguany siguin els investigadors que un dia agafaren una mina de llapis i un tall de celo per a començar el seu llarg camí cap a l’obtenció del grafè, camí que els ha conduit al premi Nobel de Física 2010.
Vídeo on el Professor Poliakoff de Priodicvideos, simula l’experiment dut a terme per Geim i Novoselov per aïllar el grafè.
Referències:
Avui dimarts 5/10/2010 El Punt publica l’entrevista que l’Eduard Batlle (@rispau) va fer a en Brian Kelly (@briankelly) durant la seva estada a Girona, convidat per la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital.
El Punt ha titulat encertadament l’entrevista amb “Per fomentar l’educació oberta cal més interacció”.
Entrevista a El Punt (web)
Entrevista a El Punt (pdf)
Pel seu interès es reprodueix aquí:
Un referent a Bath. Brian Kelly posa com a exemple la interacció amb Miquel Duran –professor de la UdG–, a través de Twitter, per valorar el moment de l’educació universitària i compartir coneixement i idees a través de la xarxa. Són canvis que generen noves oportunitats globals. Kelly és informàtic i membre de la organització UKOLN, amb seu a la Universitat de Bath, que té com a funció assessorar la comunitat anglesa d’educació superior sobre les bones pràctiques en l’ús d’internet. És un ponent expert i premiat per l’ús de les xarxes socials i eines 2.0, i manté el bloc UK Web Focus
En aquesta època de canvi en l’educació per l’ús de les noves tecnologies, quin ha de ser l’objectiu primordial?
El gran repte de les universitats angleses és ara com podem sobreviure a una retallada pressupostària del 30% per als propers tres anys. Les universitats angleses han de demostrar que fan bé la docència i la recerca, però també han d’incrementar l’eficiència i rendibilitzar els diners que s’hi destinen. Per fer front a la retallada pressupostària, necessàriament, s’ha d’apostar per les tecnologies de la informació i la comunicació, en el sentit de fer-les servir intel·ligentment.
En aquest moment de canvi i crisi, quin missatge li agrada transmetre?
Que ens cal una cultura de la universitat oberta, de l’educació oberta; només a través d’aquesta obertura, d’anar més enllà dels països, de la col·laboració oberta entre universitats, podem progressar.
És el fons, seria com afrontar el naixement de les universitats digitals?
Les universitats existeixen des de fa molts anys i han vist molts invents i canvis. Ara toca el de les noves tecnologies i internet, però les universitats continuaran existint. Crec que ara es treballarà molt més en xarxa i també es tendirà a una certa centralització en el sentit de governar tot el procés educatiu.
Més canvis i transformacions?
Veurem els sistemes d’aprenentatge personals i els sistemes de socialització a través de la xarxa, que cada vegada tindran més importància. Per això és clau formar els joves, abans d’entrar a les universitats, en la gestió d’aquests sistemes de socialització a través de la xarxa.
I l’aprenentatge informal?
Gràcies a internet, tindrem altres sistemes d’aprenentatge, com ja veiem ara, que serà més informal; són noves vies d’ensenyament i formació.
Es troba professors contraris als canvis?
[Somriu] És clar! Encara hi ha gent contrària, però en els camps dels informàtics i bibliotecaris, almenys a Anglaterra, ja s’està desenvolupant força.
Les persones que tenen ganes de fer el canvi, què els recomanaria?
Que faci el pas, salti a la xarxa, entri en el món 2.0 i vegi com es pot participar i com ho fan els altres: practica, toca, participa, mira, juga… El millor és que ho tastin perquè així s’aniran convencent a poc a poc dels beneficis.
I on és l’eficiència d’aquest món en línia?
També és important i encara no s’ha aconseguit, veure de quina forma es demostra la utilitat i l’eficiència de tot això. Cal trobar mecanismes per demostrar que els diners invertits siguin útils.
I com resumeix el canvi amb els primers estudiants que ja són nadius digitals?
Encara calen els llibres! Per això tenim mons complementaris, on cada vegada més els estudiants no només estudien de la forma tradicional sinó que utilitzen les xarxes socials per preguntar, informar-se, col·laborar i estudiar d’una altra forma. Hi ha el perill que les universitats bloquegin l’accés, però les hem de persuadir que han de ser obertes, permetre als estudiants que puguin complementar el seu aprenentatge formal amb un de més informal a través de la xarxa.
Què troba de fascinant en aquest canvi?
[Somriu] Vaig fer un dels primers webs a Anglaterra, el 1993, quan encara no hi havia imatge. I vaig pensar: ‘això és meravellós. El canvi serà espectacular!’.
I…
Ja s’ha vist com pot ser de fascinant i excitant treballar en xarxa, facilitar el coneixement, promoure la recerca i interactuar amb universitats i professors. L’exemple que jo hagi estat a Girona convidat pel professor Duran a fer una conferència ja demostra el canvi.
I com veu el futur immediat?
No ens ha de fer por. El canvi és imparable, ha de créixer molt més, i a través del mòbil encara tot serà més senzill.
Avui ha tingut lloc l’acte d’entrega a Mataró dels Premis Blocs Catalunya 2010 (es tracta de la seva tercerca edició). Aquests premis consideren els 10 millors blogs en cadscuna de 10 categories, entre les quals hi ha la d’educació (no n’hi ha de ciència).
Precisament aquest any ha arribat a ser finalista d’aquests Premis Blocs Catalunya, en aquesta categoria d’Educació, la Laia Guillaumes amb un dels seus dos blogs: El Kid Científic. La Laia és membre de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, i doctoranda de l’Institut de Química Computacional de la UdG.
La Laia no ha tingut prou sort, perquè ha rebut el premi a millor blog d’Educació El vaixell d’Odisseu. Però entre els centeres de blogs presentats, haver arribat a finalista ja té molt de mèrit.
Felicitats, Laia!
Seguiu-nos a Twitter